{"id":3207,"date":"2019-04-30T13:46:21","date_gmt":"2019-04-30T13:46:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ceibcn.com\/2019\/04\/relatoria-trobada-amb-l-ambaixador-d-espanya-a-l-equador\/"},"modified":"2019-04-30T13:46:21","modified_gmt":"2019-04-30T13:46:21","slug":"relatoria-trobada-amb-l-ambaixador-d-espanya-a-l-equador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ceibcn.com\/en\/news\/relatoria-trobada-amb-l-ambaixador-d-espanya-a-l-equador\/","title":{"rendered":"Relatoria: Trobada amb l’Excm. Sr. Abella, Ambaixador d’Espanya a l’Equador"},"content":{"rendered":"

L’Excm. Sr. Carlos Abella i de Arístegui, Ambaixador d’Espanya en la República de l’Equador<\/strong>, va ser convidat a participar en el Programa de Trobades<\/a> amb Ambaixadors<\/p>\n

<\/p>\n

L’Excm. Sr. Carlos Abella i de Arístegui, Ambaixador d’Espanya en la República de l’Equador<\/strong>, va ser convidat a participar en el Programa de Trobades<\/a> amb Ambaixadors d’Espanya, emmarcat a l‘Aula Internacional<\/a> que organitza el Centre d’Estudis Internacionals. En aquesta trobada van participar diferents personalitats del món empresarial i de les relacions internacionals.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’Ambaixador va donar inici a la seva intervenció enumerant una sèrie de característiques pròpies de l’Equador<\/strong>, que van permetre als assistents dotar-se d’una visió general d’aquest país. L’Equador va aconseguir la independència en 1822, encara que no seria independent com a tal fins a 1830. Durant tot el segle XIX va haver-hi una sèrie de canvis polítics, militars i socials<\/strong> que van fer d’aquest segle i part del següent, un període convuls per al país. S’estableix finalment la democràcia en 1979.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"ecuador2\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Pel que fa a la diversitat cultural i ètnica del país<\/strong> (oficialment un 6% de població és indígena, enfront del 72% de mestissos) va destacar que la divisió entre adscripcions és sovint difusa, sent el cas que els ciutadans equatorians es consideren sovint indígenes o mestissos per raó de factors no estrictament ètnics, com són la professió o la zona geogràfica de residència.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’Ambaixador Abella va donar compte així mateix dels desenvolupaments polítics recents<\/strong>: Després del període anomenat de crisi de partidocràcia (1996-2006), a mitjans del 2006 Rafael Correa<\/strong> assumeix la presidència del país per dos mandats consecutius fins a mitjan 2017, quan Lenin Moreno, l’actual president, també del partit correista, li succeeix en el càrrec. Durant l’etapa de Corretja, en 2008, s’aprova la nova constitució, anomenada de Montecristi<\/strong>, que aspira a consagrar els postulats del socialisme del segle XXI, entre els quals donar una funció participativa major als seus ciutadans.<\/p>\n

 <\/p>\n

En el capítol econòmic<\/strong>, va destacar que després de diversos anys de fort creixement econòmic<\/strong>, amb una taxa mitjana de creixement del PIB del 4,5%, en 2015-2016 comença un període d’ombres i llums, ja que el creixement econòmic s’alenteix donada la baixada del preu del petroli, la inestable situació econòmica regional, així com d’una apreciació del dòlar que minva la competitivitat de les exportacions equatorianes. Això té com a conseqüències la reducció de la inversió nacional i estrangera directa, i la reducció de la despesa pública per a poder fer front a la caiguda d’ingressos fiscals.<\/p>\n

 <\/p>\n

L’economia també es va veure afectada per les mesures de salvaguarda comercials<\/strong> que es van imposar des de 2015 fins a maig de 2017 i van reduir encara més el comerç interior i exterior al país. No obstant això, durant 2017 i una vegada les mesures van ser desmantellades, l’economia i el comerç va créixer gràcies a l’entrada de l’Acord Multiparts entre la Unió Europa i l’Equador, que ha fet créixer tant les importacions com exportacions.<\/p>\n

 <\/p>\n

Actualment, el president L. Moreno ha pres una sèrie de decisions per a elaborar una reforma econòmica del país<\/strong> com la reducció de la despesa pública, l’eliminació de salvaguardes, la reducció de l’IVA, una rebaixa fiscal i de taxes públiques, per a intentar reactivar l’economia del país. Això ha portat finalment a l’Equador a arribar a un acord amb l’FMI i altres Institucions Financeres Internacionals establir converses amb el Fons Monetari Internacional amb l’intent de finançar i gestionar el seu deute consolidat. De forma positiva, hem d’esmentar, la poca inflació del país<\/strong> amb una taxa del 0,27% gràcies a la dolarització de l’economia, enfront d’un deute públic d’un 45% del PIB, la qual cosa comporta que el risc país es mantingui elevat.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"ecuador1\"<\/p>\n

 <\/p>\n