Encara que es tracta d’una carrera generalista, hi ha dues branques fonamentals: la política, centrada en la representativitat de l’Estat davant d’altres Estats i Organitzacions Internacionals; i la consolar, dedicada a la protecció dels ciutadans i entitats espanyoles a l’estranger davant de les autoritats locals.
Depèn del nivell inicial d’idiomes de cada candidat i del temps que dediqui a l’estudi. Es tracta d’unes oposicions que estan al nivell de les de notaria o judicatura, encara que les diferències principals estan en l’exigència dels idiomes anglès i francès; i el caràcter multidisciplinar del temari, així com el seu atractiu pels interessats en les relacions internacionals.
El número de places varia d’un any a l’altre. Actualment oscil·la al voltant de les 16 places. En els últims anys les places convocades han estat:
2013: 15 places
2010: 16 places
2009: 50 places
2008: 50 places
Aproximadament entre 300 i 450 candidats.A la convocatòria de 2013 s’han inscrit 350 candidats. A la de 2010 s’hi van inscriure 432 candidats, dels que 123 van passar el primer exercici. Al 2009 se’n van inscriure 406 i 169 van superar el primer exercici. Al 2008, hi havia 326 candidats i van superar el primer exercici 151.
L’Escola Diplomàtica és el centre d’estudis del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació que té entre les seves finalitats la formació dels funcionaris en pràctiques del Servei Exterior de l’Estat; l’organització de cursos i seminaris per postgraduats universitaris espanyols o diplomàtics estrangers, en matèries relatives a les relacions internacionals; i la col·laboració amb els òrgans de l’Administració de l’Estat per la convocatòria i organització de les proves d’accés a la funció pública, pel que fa a la selecció de funcionaris adscrits al Ministeri d’ Afers Exteriors i de Cooperació.
L’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació no prepara per les oposicions. El que sí fa és formar als candidats que ja han superat l’oposició.
Tenir vocació, ser molt constant en la preparació i tenir un molt bon nivell d’anglès i francès.
Preparar molt a fons els dos idiomes obligatoris per l’oposició: anglès i francès. Llegir tot el que es pugui, en particular sobre relacions internacionals, filosofia del llenguatge, filosofia de la ciència, de la història, pensament modern, etc. i també literatura clàssica i contemporània. Seguir l’actualitat internacional però sense quedar-se en l’anècdota. Aprofundir en la notícia i relacionar-la amb els coneixements i fets anteriors. Viatjar, més que com turistes, és bo fer estades llargues que permetin saber si t’agrada viure fora de la teva cultura.