L’1 de gener de 1999 es va instaurar la unió monetària a la Unió Europea. La política monetària quedava en mans d’un òrgan de la Unió Europea, mentre que la resta de les polítiques econòmiques es trobaven només coordinades entre els estats membres.
Les institucions europees estan desenvolupant mecanismes per incidir i decidir l’orientació de les polítiques econòmiques estatals, especialment la d’aquells que formen part de l’euro, i els afectats per les dificultats financeres.
L’1 de gener de 1999 es va instaurar la unió monetària a la Unió Europea. Això va significar que els Estats membres que van complir amb uns criteris monetaris, i van voler, van començar a compartir una política monetària comuna, dissenyada i dirigida pel Banc Central Europeu, i una moneda, l’euro, que substituïa les divises nacionals. Aquesta unió monetària va sorgir amb un pressupost comunitari molt reduït, i sense una harmonització prèvia de les economies dels països participants. La política monetària quedava en mans d’un òrgan de la Unió Europea, mentre que la resta de les polítiques econòmiques es trobaven només coordinades entre els estats membres.
La situació actual sembla indicar que el bon funcionament de la unió monetària requereix major grau d’integració econòmica i política. Les institucions europees estan desenvolupant mecanismes per incidir i decidir l’orientació de les polítiques econòmiques estatals, especialment la d’aquells que formen part de l’euro, i els afectats per les dificultats financeres. Sembla plausible que quan la crisi finalitzi, les polítiques econòmiques dels països europeus estaran més integrades, i la Unió Europea disposarà d’instruments, esperem que eficients, per governar les decisions econòmiques dels seus Estats membres.
Coordinador: Olesti, Andreu
Editorial: Marcial Pons, Edicions Jurídiques i Socials
Data de l’edició: 2013
Col·lecció: Tribuna Internacional
N º pàgines: 212
Idioma: Castellà