Dimecres passat 8 de febrer va tenir lloc a l’ IEMed un dels seminaris del cicle de conferències d’Aula Internacional sobre El treball de la CMODH (Coordination Maghrébine des Organisations des Droits Humains) per als drets humans i les llibertats fonamentals des de la societat civil i els moviments socials, organitzat pel CEI International Affairs. Vam tenir el plaer de comptar amb ponents com Khadija Ryadi, presidenta de la Coordinadora magrebí d’ Organitzacions de Drets Humans (CMODH), i el director executiu del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional, el Dr. David Bondia.
Perquè es pogués entendre com treballen a la CMODH, el primer que va fer la ponent Khadija Ryadi va ser explicar la situació que es viu en matèria de drets humans a la zona del Magrib, que comprèn Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia. Les principals problemàtiques exposades a la sessió van recaure sobre drets civils i polítics tals com el dret d’autodeterminació, la llibertat de premsa i el dret de les minories, entre d’altres. Per aquest motiu, per afrontar aquests reptes, el treball de la CMODH és essencial.
La CMODH va ser creada en 2006 per 14 organitzacions no governamentals (actualment són ja 26) magrebines i franceses amb l’objectiu de lluitar pels drets i les llibertats en el Magrib a través de la protecció i la promoció dels drets humans, la cooperació entre els membres de l’organització, la difusió d’uns valors comuns, la defensa dels drets dels migrants i la igualtat de gènere. No obstant això, la CMODH s’enfronta a reptes i dificultats en el desenvolupament de les seves activitats en el Magrib, on és objecte de repressió i interferències per part dels governs (especialment al Marroc), però també a causa de la diversitat de realitats de les regions i països que la conformen. No obstant això, malgrat totes les dificultats, la presidenta de la CMODH va destacar que “la repressió que pateix la CMODH és un signe del seu impacte”.
Així doncs, la CMODH encara té molta feina per fer en matèria de drets humans al Magrib, on alguns països encara recullen en els seus codis penals la pena de mort, la tortura o l’esclavitud, i on la justícia, a més de no ser independent ni imparcial, persegueix als defensors dels drets humans i a les minories. Així, com va expressar Khadija Ryadi “és vergonyós que encara al segle XXI es parli d’esclavitud en un país del nord d’Àfrica”. Per això, tot i les les dificultats que té la CMODH per poder treballar en aquesta zona, ha de seguir lluitant per protegir els drets humans dels ciutadans que viuen en aquests territoris.
Relatoria elaborada per:
Alicia Homs Ginel y Anna Sierra Amat
Alumnes del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional