El 16 d’octubre de 2018, l’Excm. Sr. Nasser Kamel, Secretari General de la Unió pel Mediterrani, visità el Centre d’Estudis Internacionals en un col·loqui sobre els nous reptes econòmics als qual s’enfronten els països del sud del Mediterrani, amb motiu del desè aniversari del llançament de la organització intergovernamental.
Aquesta es fundà a partir del “Procés de Barcelona” de 1995 en el qual, en el seu moment, els 15 països de la Unió firmaren un acord amb els altres 15 països costers del mediterrani amb la finalitat de promoure una àrea d’estabilitat i seguretat, a més d’enfortir la cooperació econòmica i el desenvolupament social.
Al llarg d’aquesta dècada, la Unió pel Mediterrani ha conseguit sobreviure a la crisi econòmica i a la subsegüent recessió, mèrit que l’actual Secretari General atribueix als seus predecessors. D’ells, en destaca també la seva capacitat de definir la direcció de la plataforma i de poder portar a terme els més de 50 projectes que s’han desenvolupat de moment sota el paraigües de la organització, amb la fi de fomentar el diàleg, la cooperació i la implementació de projectes que reforcin sobretot la integració dels joves i les dones.
L’ambaixador Kamel començà la seva dissertació destacant diferents dades econòmiques:
D’acord amb això, el Secretari General destacà el paper que juga la Unió Europea per al Mediterrani com a plataforma per a mobilitzar fons amb l’objectiu de treballar en projectes que ajudin a cohesionar la regió i a la vegada fer-la més segura. I a més, remarcà la necessitat de no confondre aquesta taxa de desocupació amb els recents moviments migratoris, doncs els països del sud del Mediterrani no són més que una zona de pas i de pont per als millars de persones que arriben des de l’Àfrica Subsahariana.
Tot i així, aquest pont pot ser bidireccional i representar una oportunitat per a Europea en matèria de comerç, donat que l’Àfrica no deixa de ser un continent en constant creixement, amb una classe mitjana en auge i amb cada vegada més necessitats. Una major inversió i cooperació en la zona ajudaria a apavaigar el focus de les raons d’aquests moviments migratoris, sobretot les que es troben relacionades amb el canvi climàtic o la desocupació. Tot això suposa una equació complexa que la Unió pel Mediterrani està intentant abordar. En aquest sentit, va insistir en que la qüestió de la migració necessita ser plantejada com a una oportunitat. Al llarg del debat es plantejà també si donada l’alta taxa de desocupació juvenil, una nova onada de “Primaveres Àrabs” era possible, considerant que el creixement econòmic s’estava acostant als mateixos índexs que als dels anys anteriors.
Tot i que la situació és diferent (doncs la riquesa s’està repartint més, i els dirigents polítics estan més conscienciats de la necessitat que sigui així), les alternatives polítiques ha demostrat ser ineficients per a resoldre les demandes que incitaren les protestes de 2011. En tot cas, la estabilitat de la regió està estretament lligada amb el creixement econòmic i en aquest sentit pretén actuar la Unió pel Mediterrani.
Així mateix, es plantejaren les possibilitats d’enfortiment de les relacions comercials entre els països de la regió sud, de les quals es destacà que encara poden millorar molt, doncs actualment representen poc més de l’1%. Les principals potencies de la zona com Egipte i Marroc tenen vincles econòmics més forts amb els països del Golf o de l’Oest d’Àfrica respectivament, que entre ells mateixos. De manera que aquest també és un espai d’actuació.
Com a conclusió, el Secretari General destacà que per fer front als diferents reptes relacionats amb l’energia, els moviments migratoris o la desocupació, és necessari reforçar primer les relacions de comerç i de desenvolupament humà, amb especial atenció envers els joves i les dones, doncs a major integració menor serà el repte de la cohesió. D’altres paraules, s’intenta treballar per què el vincle entre ambdues ribes del Mediterrani siguin el més orgànic possible.
Relatoria elaborada per Belén Guàrner
Alumna de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica