Activities | News

Relatoria sobre la trobada amb David W. Murray, Hudson Institute

6 Nov 2018

Dins del marc de les activitats del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional, hem tingut la oportunitat de rebre a David W. Murray, codirector del Centre d’Investigació de Polítiques sobre Abús de Substancies de l’Institut Hudson, que ens explicà l’enfoc dels Estats Units en el tràfic de drogues.

 

El Sr. Murray va començar la seva dissertació analitzant les polítiques sobre drogues que han estat aplicades per les diferents administracions a través dels anys, mostrant que el suport dels Estats Units al control de drogues i als tractats anti-tràfic ha estat desigual.

 

Sense cap dubte, el control de drogues als Estats Units és un dels principals fronts oberts del govern: Sense anar més enllà, al 2017 més de 70.000 nord-americans van morir pel consum de cocaïna, heroïna o marihuana. En aquest escenari, el fenomen principal és que cada expresident implementà les seves pròpies polítiques i mesures, començant el projecte completament des de zero, enlloc d’atorgar a la comunitat un projecte comú en ares d’obtenir resultats remarcables.

 

2murray

 

Murray puntualitzà que la informació és un element clau per desenvolupar i establir polítiques eficients sobre les drogues, donat que als Estats Units d’Amèrica s’han invertit de manera ineficient grans quantitats de diners públics.

 

També ha mencionat que és extremadament laboriós coordinar aquest tipus de polítiques, en tant que cada institució disposa dels seus propis objectius i interessos, i dificulta la cerca d’un objectiu comú. Tot i així, donat que l’Agència Central controla els pressupostos de cada un dels estats en el control de drogues, sembla que aquest problema ha començat a diluir-se.

 

Pel que fa a la recent legalització de la marihuana en diferents estats dels Estats Units, des d’aquest punt de vist, sembla no ser el camí adequat per assolir una solució. Les conseqüències de la legalització o la des-criminalització de les drogues danyen les nacions que han estat seduïdes amb les perspectives de distribució de drogues sancionades pel govern, o per promeses d’ingressos fiscals. L’experiència ha mostrat que on les drogues son legalitzades, no només incrementa bruscament el seu consum, sinó que també continua en l’operació de mercats negres criminals.

 

El nostre convidat també mencionà la inefectivitat d’alguns dels tractaments seguits pels Estats Units d’Amèrica i Holanda, amb l’objectiu de la rehabilitació dels drogoaddictes. Enlloc d’un nou començament i de llibertat, aquests programes serveixen a un client dependent, inclús subjugat, addicte quasi en perpetuïtat, rebent opiacis com a tractament continu, convertint-se així en candidats per als beneficis dels “serveis de recuperació”. Aquest retrat no és una mesura per a l’alliberació de l’addicció, sinó que més aviat constitueix i expandeix la dependència. Aquest tipus de política no detindrà la situació actual, només destrossarà més vides. Aquest tipus de respostes no s’adrecen a les causes, que es troben en el creixent suplement, disponibilitat i acceptabilitat d’aquests narcòtics en les nostres comunitats.

 

1Murray

 

El ponent recalca que és urgent construir un règim internacional per a regular aquesta situació, donat que les nacions no poden enfrontar-se soles a un desafiament global d’aquestes dimensions. En els països productors de drogues com Colòmbia, Mèxic, Veneçuela o Afganistan, els traficants proveeixen armes, fons i d’altres materials de suport a les insurgències a canvi de la protecció de les rutes comercials de la droga, els camps de cultiu, els laboratoris, i les organitzacions de traficants. Això genera ingressos en gravar les drogues traficades a través de les àrees que controlen… el comerç de narcòtics minva la governabilitat i l’estat de dret del país.

 

En resum, tolerant el mercat de la droga es torna impossible assolir els interessos americans i crear, per als països productors de droga, quelcom més que un estat sota el control de narco-terroristes. I el que és més rellevant, és que la població necessita ser protegida dels terroristes, dels “senyors de la droga”, i dels funcionaris corruptes que afavoreixen el cultiu.  

 

La prioritat ha de ser donada a acords internacionals per a solucionar aquesta amenaça global, donat que la millor via per prevenir es crear dificultats en l’accés al mercat de la droga. Existeix una necessitat urgent d’una resposta internacional a la situació actual, que hauria de ser exhaustiva a través d’avisos sobre les drogues persistents a través de les administracions polítiques, i donar una prioritat a les polítiques sobre salut pública, justícia criminal i seguretat nacional.

 

Quant de temps ha de passar fins que la comunitat internacional confronti les causes reals? Fins llavors, ciutadans de tot el món continuaran pagant un preu mortal.

 

 

Relatoria elaborada per Mariona Espín Onieva

Estudiant del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional

×ATENCIÓ: Cookies no configurades en l'idioma actual. Revisa la teva configuració al plugin, gràcies!