El Sr. Mohamed A. Bangura, Fiscal del Tribunal Especial per a Sierra Leone (SCSL per les seves sigles en anglès Special Court for Sierra Leone), va donar una conferència als estudiants
El Sr. Mohamed A. Bangura, Fiscal del Tribunal Especial per a Sierra Leone (SCSL per les seves sigles en anglès Special Court for Sierra Leone), va donar una conferència als estudiants del Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional, emmarcada en el projecte HOPE, organitzat pel Danish Refugee Council i promogut pel programa de voluntariat europeu, EU Aid Volunteers.
El Sr. Bangura va realitzar una ponència sobre la participació de les víctimes davant els tribunals internacionals ad hoc, en la qual els alumnes van participar activament donant la seva visió i aportacions.
El Fiscal del Tribunal Especial per a Sierra Leone va començar la seva conferència fent referència a l’origen i a la naturalesa jurídica del SCSL:
ORIGEN I NATURALESA DEL SPECIAL COURT FOR SIERRA LEONE
Es tracta d’un tribunal híbrid i ad hoc, la composició del qual inclou integrants de Sierra Leone i integrants d’altres nacionalitats i que va ser creat de forma específica per a tractar els crims internacionals comeses durant un període de temps definit. El Tribunal va començar les seves operacions en 2002 i per a 2014 ja havia complert amb el seu mandat.
El procediment més rellevant va ser el que va acabar amb l’empresonament de l’antic President de Libèria, Charles Taylor; altres dos inculpats van morir durant el procediment; nou es troben complint penes de presó a Ruanda i un més es troba en cerca i captura.
JUSTÍCIA RETRIBUTIVA VS JUSTÍCIA RESTAURATIVA
Una de les parts més interessants va ser la reflexió del Sr. Bangura sobre l’evolució del paper de les víctimes davant els Tribunals internacionals, moment en el qual va destacar la diferència entre dues formes d’entendre els procediments de justícia: la retributiva i la restaurativa.
ESCÀS PAPER DE LES VÍCTIMES
El ponent va apuntar que la justícia retributiva ha estat durant molts anys l’enfocament dominant en els sistemes de la Common Wealth, en els quals les víctimes no han tingut gairebé cap paper en els procediments penals: No va ser fins a la dècada dels 70’s que des d’alguns sectors, incloses les Nacions Unides, el Consell d’Europa, la Unió Europea, es va començar a demanar que es donés un major protagonisme a les víctimes.
No obstant això, ni el Tribunal per a l’antiga Iugoslàvia, ni el Tribunal establert per a jutjar els crims internacionals a Ruanda i tampoc el SCSL permeten una participació de les víctimes rellevant.
I EL PAPER DE LES VÍCTIMES AL SCSL?
Malgrat aquestes limitacions que es deriven dels termes en què es defineix el mandat en l’Estatut del SCSL, des de l’oficina de la fiscalia es va intentar portar a les víctimes en el conflicte de Sierra Leone al centre de les actuacions processals a través de la seva compareixença en qualitat de testimonis.