No et perdis aquest resum de la XVIII edició del Curs sobre l’Actualitat de la Política Exterior Espanyola, parlant de diverses zones geogràfiques: Europa, Mediterrani, Pròxim Orient
No et perdis aquest resum de la XVIII edició del Curs sobre l’Actualitat de la Política Exterior Espanyola, parlant de diverses zones geogràfiques: Europa, Mediterrani, Pròxim Orient i Amèrica Llatina, així com explorant una òptica sectorial: Drets humans, processos de pau, crisis humanitàries i migració.
Reptes de la política exterior espanyola
La primera conferència del Curs APEE va tractar sobre els “reptes de la política exterior espanyola”. D’una banda, Sr. Enrique Mora Benavente, Director General de Política Exterior i de Seguretat, Ministeri d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació (MAEUEC), va parlar sobre els condicionants que pesen de forma negativa sobre la política exterior espanyola, destacant 3: la multilateralitat; el multiplicador de l’acció exterior; i la imatge exterior i estabilitat interior.
D’altra banda, va lloar les fortaleses com a acció exterior que posseeix Espanya, començant per la sòlida xarxa de relacions bilaterals i l’alta industrialització i desenvolupament del país.
España i la UE: Desafiaments del Brèxit i el corrent antieuropeu
Aquesta segona taula rodona va ser a càrrec de Sr. José Pascual Marco, Director General d’Integració i Coordinació d’Assumptes Generals de la UE, (MAEUEC) i la Dra. Laura Huici, professora titular de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona.
La Dra. Huici va iniciar la seva ponència aportant la visió acadèmica, i parlant-nos sobre el procediment jurídic de sortida del Regne Unit de la UE, ressaltant que estem davant el primer exemple d’algú que vol sortir, i no entrar, que solia ser l’habitual.
Per part seva, Sr. José Pascual Marco, que va participar en l’equip negociador de la UE va parlar sobre el límit temporal i els automatismes de sortida, destacant a més diversos fets sobre el latent Brèxit:
Relacions d’Espanya amb el Mediterrani, especialment la crisi migratòria
Per a parlar sobre el Mediterrani comptem amb Sr. José Luis Pardo Cuerdo, Ambaixador en Missió Especial per a Assumptes Migratoris (MAEUEC) i la Dra. Silvia Morgades, Sènior Researcher, Universitat Pompeu Fabra.
Sr. José Luis Pardo ens va parlar sobre els principals desafiaments de la regió mediterrània, entre ells: el conflicte del Sàhara occidental; la necessitat d’enfortir relacions amb els nostres veïns del sud, especialment Algèria i el Marroc; el conflicte multilateral Israel-Palestina; i el repte migratori. Segons el diplomàtic, són desafiaments que no es podran solucionar de forma fàcil ni unidireccional.
La Dra. Morgades es va centrar en les principals rutes de migratòries: la del Mediterrani Oriental, Central i l’Occidental i Atlàntica. La seva conclusió en aquest sentit, va anar que ni la política migratòria ni la d’asil estaven ben dissenyades.
España i les Nacions Unides i la seva presència en el Consell de Drets Humans
Per a parlar sobre el Consell de Derechos Humans, la Dra. Esther Barbé, Catedràtica de Relacions Internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona, ens va parlar de la Xina com a actor multicèntric, així com dels elements clau que es fan constar en el si del Consell de DDHH: controvèrsia normativa, crisi multilateralisme i la divergència d’interessos entre els Estats.
El Sr. Marcos Gómez Martínez, Director General de Nacions Unides i Drets Humans (MAEUEC) va definir l’estructura de mecanismes dels quals disposa el Consell de DDHH: Examen periòdic universal, procediment de denúncia i procediments especials.
Finalment, va destacar la importància de l’acció espanyola en l’àmbit dels DDHH així com els seus objectius a defensar en el Consell de DDHH com a membre en el bieni 2018-2020.
Les relacions d’Espanya amb Pròxim Orient: el conflicte armat de Síria
La Sra. Eva Felicia Martínez Sánchez, Directora General per al Magrib, Mediterrani i Orient Pròxim, (MAEUEC) i el Dr. Pere Vilanova, Catedràtic de Ciència Política, Universitat de Barcelona, van donar compte del paper jugat pels diferents actors regionals en el conflicte.
D’una banda, Vilanova va llançar llum sobre la posició d’Israel i, d’altra banda, va qualificar d’error la decisió d’Obama d’establir una “línia vermella” en cas d’utilització d’armes químiques.
Finalment, la DG Martínez va assenyalar la prioritat occidental en la lluita contra el Daesh i el difícil repte de la reconstrucció, en la qual els suports al règim (Rússia i Iran) assumiran el lideratge.
Espanya i Amèrica Llatina: la crisi de Veneçuela
El Dr. José Antonio Sanahuja, Catedràtic de Relacions Internacionals, Universitat Complutense de Madrid, ens va parlar sobre la dimensió interna i externa de l’actual crisi veneçolana, amb la situació d’estancament i expansió del conflicte, que han portat a un agreujament de la crisi alimentària, sanitària i de drets humans.
El Sr. Juan Pablo de Laiglesia i González de Peredo, Secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica i el Carib, (MAEUEC) va abordar la crisi donis del punt de vista de la política exterior espanyola, llançant dades històriques però sense una oferta política sobre la taula.
Per al Secretari d’Estat de Cooperació Internacional, la massiva emigració de veneçolans suposa un problema per als països veïns, a més, les diferents postures en el règim i l’opinió pública internacional dificulten una sortida pacífica al conflicte.
Relatories de les sessions elaborades pel Coordinador de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica i els alumnes del Curs:
Belén Guarner, Alex Armiñana, Aina Llamas, Juan Gallardo i Bruno Sanchez.
E-Secretaria
Campus Virtual (Másteres)
Moodle