Dimarts 14 de juliol va tenir lloc l’Aula Internacional del CEI amb l’Ambaixador d’Espanya a Polònia, l’Excm. Sr. Francisco Javier Sanabria Valderrama. La sessió es va organitzar en col·laboració amb el Cercle d’Economia.
L’Ambaixador va començar analitzant la situació política a Polònia. Després de les recents eleccions presidencials d’aquest 12 de juliol, acaba un cicle electoral que va començar a la tardor del 2018 amb les eleccions regionals i locals, seguides al maig de 2019 per les europees i les legislatives d’octubre del 2019. Un cicle que no es reprendrà fins dins de 3 anys i que ha deixat com a clar vencedor al partit Llei i Justícia (PiS), si bé és cert que les grans ciutats, el Senat i la majoria de regions es troben sota el control de Plataforma Cívica, principal partit de l’oposició.
En aquest context, l’Ambaixador va emfatitzar la importància de les eleccions presidencials. El president és una peça fonamental en el marc institucional polonès. No sols ostenta la prefectura de l’Estat i, en tant que tal, la més alta representació del mateix en l’exterior, sinó que també té atorgada iniciativa legislativa, sanciona les lleis, té poder de veto que ha de ser superat per una majoria qualificada de la Cambra Baixa i pot sotmetre al Tribunal Constitucional aquells projectes de llei que estimi contraris a la Constitució. Aquesta importància, al costat de la polarització política regnant, es va traduir en una forta mobilització de l’electorat i en una participació històricament alta d’un 68,18% que va donar una ajustada victòria a l’actual president Andrzej Duda.
Aquestes eleccions han reproduït el mapa polític que s’ha repetit els darrers anys. El PiS té preeminència a l’est del país i a les petites poblacions, mentre que l’oposició guanya a l’oest i a les grans ciutats. La divisió política no es reflecteix a la vida social. Polònia no pateix violència política crònica. Les divergències se centren en l’orientació que ha de donar-se al futur de Polònia: mentre el PiS defensa una política conservadora tendent a la preservació dels valors, tradicions i homogeneïtat nacionals, Plataforma Cívica opta per una visió liberal de la societat pròxima a Brussel·les i Berlín. No hi ha discrepàncies sobre els fets històrics fonamentals de la Segona Guerra Mundial i el règim comunista ni bàsicament tampoc sobre la necessitat d’una relació estreta amb els EUA i una Aliança Atlàntica forta.
En el pla social, l’Ambaixador va destacar que la polonesa és una societat molt dinàmica. La gent té feina (l’atur és friccional, d’un 6%), plans de vida, iniciatives d’emprenedoria i afany de superació. Les enquestes mostren invariablement que els polonesos encaren el futur amb confiança. Això pot respondre a la història recent del país, que ha portat a les noves generacions a voler rendir tribut a la gent gran que va patir la guerra i el comunisme treballant per un país millor. No obstant això, existeix un també un important debat cultural que, encara que divideix a la societat, també pot enriquir-la, entén l’Ambaixador, si s’aconsegueix una síntesi que sigui bona per al conjunt. Una de les polítiques del Govern que ha provocat major fricció ha estat la reforma de la justícia. La reforma està sent analitzada per les diferents institucions europees i, d’acord amb l’Excm. Sr. Sanabria, només es reconduirà a través de les resolucions que dicti el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Igual que a d’ altres països europeus, el coronavirus també ha afectat a a Polònia. Amb un primer diagnosticat el dia 4 de març i la primera víctima comptabilitzada el dia 12, a mitjans juliol els diagnosticats ascendeixen a 38.000 i els morts a 1.600. Per a fer front a aquesta situació el govern va prendre mesures molt dràstiques al principi, que es van ser progressivament atenuat fins a arribar a ser menors que les actuals a Espanya. La crisi sanitària no s’ha superat.
L’economia, sobre la base d’un fort sector agrícola i industrial, ha experimentat un creixement ininterromput durant els últims 30 anys, la qual cosa permet parlar d’un “miracle polonès”. No obstant això, igual que les altres economies europees, Polònia experimentarà una recessió aquest 2020 per causa de la pandèmia. Recessió de la qual s’espera que es recuperi en forma de V al 2021.
En xifres, Polònia va rebre una inversió estrangera de 11.818M€ al 2018, creixent un 45% amb respecte 2017. Això ha estat possible, en part, gràcies a la creació de les denominades zones econòmiques especials, que es caracteritzen per un règim fiscal privilegiat que, des del present any, abastaran pràcticament la totalitat del territori nacional polonès.
En matèria d’obres públiques Polònia es troben en un període d’expansió i desenvolupament de la seva infraestructura viària i ferroviària. Cal destacar el projecte del Gran Aeroport Central; un canal en l’estuari del Odra que desemboca a la ciutat de Szczecin; i un gasoducte per a portar gas noruec a través de Dinamarca i del Bàltic. En termes energètics Polònia està apostant decididament per l’energia eòlica offshore. Apunten també cap a l’energia nuclear a fi d’avançar en la descarbonització de la seva economia. Finalment, és de destacar la ràpida digitalització de l’economia polonesa. Aquesta es troba molt avançada a les ciutats i ha donat lloc a importants empreses com Allegro, dedicada al comerç electrònic, amb una facturació superior a Amazon a Espanya.
Polònia és un dels països els ciutadans dels quals són més europeistes (88%), fins i tot més que els espanyols. A la UE, Polònia està especialment interessada en el desenvolupament del mercat comú, en la política agrària comuna i en la política de cohesió. De fet, és el principal receptor de fons i el continuarà sent en el pròxim marc financer 2021-2027.
No obstant això, Polònia no entén que s’hagi d’aprofundir més en la unió política. Així, és capdavanter de l’ampliació, especialment pel que fa a la integració dels Balcans occidentals. La participació en la moneda comuna, l’euro, no està a l’agenda, ja que s’entén que la convergència amb la mitjana UE és encara massa baixa (un 72%). La qüestió es plantejarà quan Polònia s’aproximi a aquesta mitjana, la qual cosa podria ocórrer en els propers anys.
L’Excm. Sr. Sanabria va considerar que les relacions entre Espanya i Polònia són excel·lents. Des d’un punt de vista econòmic el comerç en totes dues direccions al 2019 va ser de prop de 12.000M€, 1M€ de polonesos han visitat Espanya cadascun dels els últims tres anys i Espanya és el cinquè inversor al país en termes d’estoc acumulat amb una important presència del Banc Santander, CAF, Ferrovial o Acciona. Són més de 500 les empreses espanyoles instal·lades en territori polonès. L’Ambaixador va destacar al seu torn, els esforços legislatius duts a terme pel govern per a facilitar l’establiment de noves empreses i procurar millorar l’entorn dels negocis.
Al pla cultural, hi ha més de 60 instituts que ofereixen ensenyament en espanyol, dos instituts Cervantes (a Varsòvia i Cracòvia) i una notable demanda i simpatia cap a la llengua i cultures espanyoles. Tot això fa que Polònia sigui un país propici per als espanyols també per als negocis.
Quant a les relacions polítiques, aquestes van ser considerades per l’Ambaixador com a fluides, però susceptibles de major intensitat. En els últims dos anys s’han dut a terme quatre reunions bilaterals entre ministres d’exteriors. S’espera que els fòrums parlamentaris i les cimeres de govern es reprenguin en 2021. Aquestes últimes s’han realitzat pràcticament de manera anual des de 2003 però van quedar aparcades en 2017 a causa de la interinitat política a Espanya.
Finalment, l’Ambaixador Sanabria va concloure que Polònia veu a Espanya com un soci d’interès, que mostra respecte pel que Espanya representa, per la seva història i per la seva projecció en el món. L’Ambaixador va assenyalar que a Polònia es guarda un bon record de la “lluna de mel” en les relacions amb Espanya viscuda en els anys previs a l’adhesió de Polònia a la Unió Europea, en 2004, la qual cosa serveix d’esperó per a desenvolupar més si cap la present relació bilateral.
Relatoria elaborada per Hipòlit Gabaldà
Alumne de la Preparació de l’Oposició a la Carrera Diplomàtica
Aula Virtual
E-Secretaria